Eva Ferrer, especialista en medicina de l’esport

 

Avui entrevistem a la doctora Eva Ferrer, especialista en medicina de l’esport, formada al CAR de Sant Cugat i autora del llibre Canvia de vida, posa’t a córrer. Al llarg de la seva trajectòria personal ha treballat en diversos àmbits de l’esport, fet que li ha aportat un valor afegit en la seva experiència professional.

Com a doctora, quins consells mèdics podria donar a un corredor principiant?
El més important és que tingui clar si el seu cos està preparat per sortir a córrer. Si és una persona que pateix alguna patologia cal que consulti prèviament amb el seu metge si pot realitzar aquesta activitat. S’han d’establir quines són les pautes a seguir per obtenir els beneficis que aporta aquest esport. En el cas que sigui una persona sana val la pena tenir informació de primera mà i davant de qualsevol dubte fer-se un reconeixement medico esportiu.

Darrerament s’està parlant molt de la preocupació de certs cardiòlegs sobre l’estat físic dels nous corredors, quina és la seva opinió al respecte?
L’alarmisme no sempre és bo. Sí que cal conscienciar a la població que l’esport en general és un hàbit saludable, però que practicat a certs nivells requereix certa valoració prèvia.

Quines proves mèdiques recomanaria fer obligatòriament a un corredor? Amb quina freqüència?
Jo sóc partidària que tot aquell que vulgui practicar esport de manera regular passi per una valoració medico esportiva amb una prova d’esforç feta per un metge de l’esport. Diàriament es veuen a les consultes mèdiques casos de pacients que encara que d’entrada sembla que poden fer tota mena d’esforç a la mínima apareixen alteracions. Torno a repetir, no cal ser alarmistes però sí prudents. És la salut del pacient la que es posa a prova i no la del metge. A més una valoració medico esportiva, no només ens dóna informació cardiològica, d’aquesta valoració es pot treure informació vàlida a nivell d’articulacions, musculatura, hàbits del corredor… Jo la recomano, depenent de la càrrega de competició entre 6 mesos i un any.

corredora

Creu que qualsevol persona pot practicar aquest esport?
Des del meu punt de vista mèdic no. Hi ha patologies en què l’impacte que pot ocasionar no són gaire beneficioses. Avui en dia hi ha altres moltes opcions esportives. Hi ha gent que ha de començar amb rutines d’entrenament molt suaus, i d’altres que poden córrer a nivell més intensos.

Quines són les lesions més freqüents en un corredor? 
Depèn de diversos factors: la superfície per la qual corre, el seu sexe o la mateixa anatomia, però podríem dir que els genolls són una “diana” fàcil. El 50% dels corredors pateixen al llarg de la seva vida dolors en aquesta zona.

La compra d’una vamba no adequada pot comportar lesions greus?
Jo no utilitzaria l’adjectiu “greu”. El que sí que és cert, és que un calçat inadequat augmenta la possibilitat de lesió en el corredor.

Quina seria la base de l’alimentació d’un “social runner” en l’àmbit aficionat? Quins aliments descartaria totalment?
S’ha de menjar de tot, sense abusar ni de proteïnes ni d’hidrats de carboni, cas típic en corredors. És cert que quan s’entrena s’ha de tenir uns bons dipòsits de glucogen i que qui ho aporta són els hidrats de carboni, per tant sí, els hidrats han de tenir un paper rellevant però també calen proteïnes. Sense elles els músculs no tindran una bona capacitat per recuperar-se de la càrrega d’entrenament. Els aliments a evitar serien aquells que no aporten res, com els greixos en forma de pastissos… Però de totes maneres un caprici puntual el pot tenir tothom així que tampoc cal obsessionar-se.

S’han escrit molts articles sobre la utilització de gels i gelatines per a recuperar forces, ho recomana? Creu que són eficaces? 
Al cap i a la fi es tracta de sucre d’ingesta ràpida i això sempre va bé per recuperar-se, són còmodes i pràctics de transportar quan es corre. Els recomano per curses de 90 minuts o més.

Es diu que el running és l’esport més complet que es coneix, és cert?
És un gran exercici en l’àmbit cardiovascular, ja que tant el cor com els vasos resulten beneficiats del temps que un dedica a córrer. Evidentment de retruc es poden cremar calories i enfortir les cames. Però córrer no és la “panacea” cal també entrenar altres zones del cos que queden una mica “deixades de la mà de Déu” com poden ser l’esquena o els braços.

Quins beneficis aporta el running al cos del corredor? Pot tenir beneficis mentals o tant sol físics?
Els beneficis són infinits, els primers beneficiats són el cor i els vasos. Evidentment els pulmons i la respiració obtenen també la part positiva d’una millor oxigenació així com la resta d’òrgans. Hi ha molts processos fisiològics implicats quan un corre, per exemple els nivells de glucosa es regulen i baixen, ideal per aquelles persones que són diabètiques. Mentalment el corredor experimenta un munt de sensacions que en general són del tot positives. Si parles amb corredors el que et transmeten és sensació de llibertat, de tenir temps, pensar, evadir-se de la rutina diària. De fet hi ha certesa científica que les endorfines, les hormones del plaer, estan directament associades amb el fet de córrer.

Mèdicament podríem dir que un entrenament excessiu pot ser perjudicial per a la salut del corredor?
Els excessos no són bons i pel corredor tampoc. Qui entrena massa fort té risc afegit, sobretot possibilitats de lesionar-se. La progressió és el millor consell que es pot donar a un corredor.

És vostè aficionada al món del running? L’ha practicat mai?
Com a metge de l’esport tot el que estigui relacionat amb l’esport em desperta curiositat. En el cas del running el que més m’atrau és aquesta bogeria que s’ha creat al seu voltant. Hi han multitud d’inputs enfocats al runner, és impressionant. Sí que he practicat running, ja fa uns quants anys vaig córrer 4 edicions de la cursa del Corte Inglés, però per desgràcia els meus genolls van dir prou i ara em dedico a altres esports com el patinatge en línia o l’el·líptica al gimnàs.

Creu que es tracta d’una moda passatgera o bé d’una modalitat esportiva que cada cop anirà a més i arrelarà com altres esports com el futbol?
Tots pensem que el running està de moda, ja és un fet arrelat a la nostra societat. És cert que les circumstàncies econòmiques en les quals estem fan que a causa del seu caràcter “d’esport econòmic” molta gent surti al carrer a córrer, però de fet et diria que és un esport que mou massa passions i massa diners perquè desaparegui.

Ens pot donar un últim consell complementari?
Passi el que passi i facis el que facis escolta sempre el teu cos!