Són necessaries i útils les mitges compressives?

Durant molts anys s’ha utilitzat el material esportiu que aporta compressió pensant que millorava el nostre rendiment. Utilitzem mitjons, pantalons curts, samarretes, i d’altres materials amb l’únic pensament que la compressió millora el rendiment esportiu durant l’activitat i accelera el procés de recuperació post-exercici. Històricament les mitges van ser inventades per aquelles persones amb problemes d’insuficiència venosa però tots recordem o podem veure la imatge de Javier Sotomayor utilitzant els mitjons llargs en els seus salts d’alçada. Actualment, a aquesta moda s’hi ha afegit el concepte de compressió i molts esportistes, sobretot corredors, utilitzen les mitges compressives potser sense saber ben bé quins beneficis ens poden aportar.

Anem a pams, les raons per la utilització d’aquesta roba són les següents:

  1. La roba compressiva suposadament augmenta la circulació de la sang i per tant, el subministrament d’oxigen per millorar el rendiment esportiu.
  2. La millora en la propiocepció, que és la capacitat que té el cos humà de col·locar-se en l’espai. Per tant, si millorem la propiocepció, hauríem de millorar l’eficiència circulatòria i reduir el número de músculs a utilitzar per un cert gest. D’aquesta manera no fatiguem la musculatura.
  3. La reducció de les molèsties durant la carrera. Quan correm causem petites lesions musculars, es creu que amb la compressió l’absorció dels impactes és millor i no causem traumatisme en el múscul.
  4. La reducció de la fatiga i el dolor post-exercici. Es basa amb la compressió exercida sobre els músculs, que és com un massatge profund post competició realitzat per qualsevol fisioterapeuta i que busca una neteja de les substàncies tòxiques creades en l’esforç.

Aquests són els punts a favor de la utilització de les mitges compressives però no hi ha una evidència clara que sigui sempre la millor opció. Recentment apareix una publicació del Dr. Stickford a la revista científica The International Journal of Sports Physiology and Performance on realitzen un estudi amb 16 corredors masculins amb la roba compressiva en el panxell. Curiosament, els resultats obtinguts amb mesures preses amb màscares que quantificaven el consum d’oxigen i altres variables, demostraven que en el conjunt del grup, les mitges compressives inferiors no disminuïen el consum d’oxigen ni eren biomecànicament eficients. 

Un altre estudi publicat el març de 2013 a la revista Journal Athletic Training, titulava: “Mesures de compressió per corredors: amic, enemic o fals?”, la conclusió va ser que la utilització de les mesures de compressió impedien l’augment del volum de la cama just després de l’exercici però no anava acompanyat d’una reducció dels beneficis descrits anteriorment de forma subjectiva per part de l’esportista.

No tot és negatiu, podem trobar publicacions científiques que en general determinen que portar roba compressiva ens ajuda en diversos esports que requereixen moviments explosius i salts com són el cas de l’atletisme o el bàsquet. En aquesta línia trobem un estudi publicat l’abril de 2013 a la revista Journal Strength and Conditioning Research sota el títol “L’efecte de les mitges compressives, en comparació amb els pantalons de córrer, en l’ejecució del salt en moviment invers (CMJ) abans i després de córrer un esforç de resistència submàxima”.  S’hi demostra amb 14 corredors que després de realitzar un esforç submàxim durant 15’ a diferents intensitats, seguit de 3 test CMJ, la mesura aconseguida fou major amb les mitges de compressió. Un altre estudi publicat el març de 2014 a la revista International Journal of Sports Physiology and Performance arriba a la conclusió que l’ús de les mesures de compressió durant les carreres afecta en la percepció del dolor en la cama i en la funció muscular, i aquests beneficis són visibles immediatament en el període de recuperació.

Podem trobar nombrosos articles que diuen que les mitges compressives són bones i d’altres que diuen que no ens aporten res. El més important, però, és que no s’ha demostrat que sigui perjudicial per la salut. D’aquesta manera, cada esportista ha d’utilitzar-les o no segons les seves sensacions, les seves maneres de pensar i el rendiment que n’ha tret. Al cap i a la fi, només tenim a perdre la inversió econòmica d’uns 15-30€ de la roba compressiva.

Per concloure, segons l’experiència personal, pensem que aquest tipus de teixit pot ser útil en persones que pateixen problemes en el tríceps sural (gastrognemis i soli) i en la recuperació post-exercici intens. No obstant això, creiem que és millor realitzar un bon entrenament, uns bons exercicis de prevenció de lesions i ser conscient de les seves capacitats físiques de cadascú. Ens haurem d’esperar i comprovar en un futur que les cases comercials i els estudis monitoritzats ens facin sortir de dubtes sobre els beneficis o no de les peces de roba compressives.

baner-joan