Núria Picas, campiona del món de l’Ultra Sky Marathon Series

Avui tenim el plaer d’entrevistar a una de les corredores de muntanya més populars i en forma del panorama internacional, la catalana i manresana Núria Picas, actual guanyadora del campionat de curses de muntanya més important del planeta, l’Ultra Sky Marathon Series.

Quants anys fa que et dediques al món del trail running?
Vaig començar l’any 2010, formant part de la Selecció Catalana després d’haver fet bons resultats a la Cursa de l’Alba i la Cursa del Pedraforca, i em van cridar per disputar una marató de muntanya de la Copa del Món.

T’hi dediques en exclusiva o fas altres esports relacionats amb la muntanya? (a banda dela bici i el running).
Jo vinc de l’escalada i l’alpinisme, i a l’hivern aprofito per penjar-me a la roca tant com puc. A partir de la primavera ja començo amb els entrenaments guiats i alterno el córrer per muntanya amb la bicicleta de carretera.

Després d’un 2012 tant exitós, aconseguint el campionat del món d’ Ultra Trail i or absolut a totes les modalitat dels Sky Games (Sky Marathon, Sky Duathlon, Sky Bike i a la Combinada), quin són els teus objectius i reptes per aquest 2013? Hem llegit que estàs preparant intensament l’ UTMB? (Ultra Trail Mont-blanc, la cursa de muntanya més coneguda del món i considerada una de les més dures).
Efectivament, un dels grans reptes serà l’UTMB, la qual cosa m’imposa molt de respecte, perquè no he fet mai una distància semblant. A part d’això, intentaré revalidar el títol de Campiona del Món d’Ultra Trails, que n’estic segura que enguany serà molt disputat!
 

nuria-picas1


Després de dues victòries consecutives a la Cavalls del Vent, participaràs en l’edició de 2013? Suposa quelcom més aquesta prova pel fet de córrer a casa?
M’encantaria repetir a Cavalls del Vent, per mi és una cursa especial, la de casa… la que m’ha fet renéixer! Faré tot el possible per disputar-la, tot i que el calendari sigui molt ajustat.

Quina és la teva cursa preferida?
Sense cap mena de dubte Cavalls del Vent, la porto al cor i no hi ha dia que passi que pensi en algun moment d’aquella aventura tan èpica que vam disputar el passat 29 de setembre.

Recomanaries alguna prova de muntanya de menys de 25km per als nostres seguidors?
N’hi ha tantes per recomanar que em quedaria curta. Tenim la sort de viure en un país on pràcticament cada cap de setmana es disputa una cursa o altre. Si n’hagués de triar alguna recomanaria la Cursa del Pedraforca, ja que es tracta d’una cursa alpina i tècnica, que es disputa en un indret màgic.

Tens un atleta (home o dona) de referència a la teva vida?
N’hi ha molts, i de tots n’intento aprendre alguna cosa de profit. Admiro al Kilian per fer d’aquest esport una manera de viure, al Krupricka per la seva elegància en cada pas, a l’Iker Karrera per la dedicació tan acurada, al Miguel Heras per la seva humilitat, a l’Anna Frost per la seva fortalesa física, a l’Emelie Forsberg per no deixar mai de somriure, a la Nerea per la seva capacitat de sofriment…

Amb quin rival mantens la millor relació?
Justament amb l’Anna Frost, amb qui em vaig disputar el títol mundial fins a l’últim moment, ens uneix una relació molt especial. I sobretot amb la Mireia Miró, que aquestes dues últimes temporades l’hem “apadrinat” al Berguedà i compartim farres i entrenaments.

Kilian Jornet ja s’ha convertit en una llegenda de muntanya, quina és la teva opinió sobre ell i sobre tot el que està aconseguint?
Per mi el Kilian és únic, un referent pel nostre esport i un prodigi de la naturalesa. Tot un privilegi que el millor corredor de muntanya de tots els temps sigui català. Sempre que puc li demano consells, i sens dubte és una bona font de motivació.

Has corregut mai una cursa d’asfalt?
Mmm… fa uns anys vaig córrer l’Ironman de Niça, i els 42 quilòmetres a peu se’m van fer eterns!

Quina és la teva opinió sobre el gran interès social que està despertant el món running en totes les seves modalitats avui en dia?
A mi em sembla molt bé que aquest esport estigui en auge, penso que és una bona manera de desconnectar de les obligacions diàries que ens imposa la societat, i tornar als nostres orígens, a la natura i fent esport.

Creus que es tracta d’una moda o per contra s’anirà consolidant i es posarà a l’alçada d’altres esports molt més populars?
Penso que s’anirà consolidant, ja que cada vegada hi ha més adeptes, i és un esport que enganxa. A la vegada que no es necessita gaire infraestructura per practicar-lo, només unes bambes i ganes de córrer.

Quants quilòmetres entrenes setmanalment?
No ho conto per quilòmetres sinó per hores i desnivell. En plena temporada solen sortir entre 15 i 20 hores setmanals, i un desnivell d’uns 10.000 mts positius, combinant la bicicleta de carretera amb la cursa a peu per muntanya.

Cuides molt la teva alimentació?
No, tot i que considero que menjo bastant sa. Tenim la sort de tenir una dieta mediterrània, i no m’obsessiono gens amb el menjar. Tampoc sóc d’engreixar-me gaire, i això és una sort.

Quin és el teu plat preferit?
El pa amb tomàquet….i de postres, xocolata negra.

Has llegit algun llibre relacionat amb el món del running que puguis recomanar-nos?
Recomanaria el llibre “Qui vol una vida millor” d’en Marcel Zamora, el triatleta que ha guanyat set edicions d’una Ironman. És una bona font de motivació.

Què menges el dia abans d’una competició d’alt nivell?
Molts hidrats de carboni i sucs de fruita. Galetes salades entre àpat i àpat i si em ve de gust una cerveseta… que no falti!

Disposes d’entrenador personal?
Sí, i sense ell no hauria arribat fins aquí. És el Pau Bartoló, i n’estic molt contenta de la feina que hem fet fins ara.

T’has marcat un límit després d’haver arribat al cim d’aquest esport?
El meu límit arribarà quan deixi de gaudir, de moment seguirem entrenant dia a dia i buscant noves emocions, i això de moment em fa feliç.

Les fonts d’ingressos dins aquest esport provenen fonamentalment dels premis aconseguits i els patrocinadors, pots viure exclusivament del trail running?
En un any en què les coses et surtin rodones en pots viure, però no te’n pots refiar dels resultats. Jo tinc la sort de tenir una feina que és la meva principal font d’ingressos, i això em dóna molta tranquil·litat.

Tot i que tens molts fans des de fa molt de temps i has obtingut uns resultats impressionants, una de les claus a l’hora de saltar a la fama va ser quan el passat mes de juliol, havent guanyat el campionat del món de Marató de Muntanya bandera estelada en mà, la Federació Espanyola et va advertir que si pujaves al pòdium amb la senyera no cobraries el premi metàl·lic… quina és la teva opinió al respecte?
El que em van dir és que no podia pujar al podi amb una estelada, segons els estatuts de la Federació Española. Sí que ho podia fer amb una senyera acompanyada d’una bandera espanyola, i òbviament no ho vaig fer. De totes formes, la imatge que ha donat la volta al món va ser amb l’estelada en mà, just abans de creuar la línia de meta, on en Jordi Saragossa va saber captar el moment oportú en el lloc oportú… me’n sento molt orgullosa d’aquell instant, i ho tornaria a repetir.

Tot i que la teva postura a nivell polític està clara, què en penses d’aquest procés de transformació del nostre país cap a un estat propi? Ho veus factible a curt plaç?
Hem de ser optimistes i pensar que sí, que serà factible, tot i que no serà un camí fàcil, i ens posaran totes les traves possibles. Penso que hem d’actuar com un poble unit i respectuós.
 

nuria-picas2


Tens alguna altre afició a banda de l’esport?
La família i els amics.

Quin missatge o recomanació faries a tots els nostres seguidors que s’han iniciat al món del running en els darrers mesos?
Que vagin pas a pas, anant assolint les fites mica en mica, i sobretot que gaudeixin de l’entorn i d’aquest esport. Cal tenir respecte per la natura, i deixar-la sempre tal i com l’hem trobat. Si nosaltres la respectem, ella ens respectarà.