Emma Roca, campiona del món de raids

Emma Roca i Rodríguez fou membre de les seleccions catalana i espanyola d'esquí de muntanya, a més de la selecció catalana de maratons de muntanya, aconseguint la tercera posició del campionat d'Espanya d'esquí de muntanya i la Copa d'Europa d'aquesta disciplina l'any 2008. També ha format part de l'equip internacional de raids d'aventura Buff Thermocool, amb el que es proclamà campiona del món de raids el 2010. La seva tercera posició a l'Ultra-Trail du Mont-Blanc del 2012 i 2013, la tercera posició als Cavalls del Vent l'any 2011 o la segona posició a la Marathon des Sables d'aquell mateix any la van convertir en mediàtica. També ha destacat en competicions de bicicleta tot terreny, i s'ha proclamat campiona de Catalunya de la disciplina, en la categoria d’ultra marató.

Com és el dia a dia d’una mare bombera, bioquímica, esportista, i amb 3 fills?
És un no parar amb molta organització i ganes de fer les coses, perquè si t’has de llevar d’hora, sense quasi esmorzar per córrer ho has de fer, si al migdia has de menjar amb taper i aprofitar la resta d’estona per entrenar t’ha de venir de gust, i si a partir de les 16:30,que surten els petits del col·legi, t’has deixat de fer quelcom ets pell perquè quan tornen del col·legi és un no parar! Quan tinc guàrdia és un dia que dedico als bombers, estic més tranquil·la però alhora en alerta per a qualsevol emergència. El dia de guàrdia aprofito per rodar pla al voltant del parc i fer gimnàs. Com a bioquímica em costa trobar temps de qualitat per concentrar-me i avançar feina, i a vegades és a partir de les 21:30 i fins que arriba la son. Per escriure la tesi m’he hagut de tancar a casa els avis mentre ells i el meu marit estaven amb els nens. És qüestió d’organització i molta energia!!

A quina edat vas descobrir la teva passió per l’esport?
Des de petita sempre m’ha agradat, ja a EGB a l'hora del pati jugava molt amb els amics a tot tipus de disciplines esportives: futbol, bàsquet, “pichi”, i sempre m’apuntava a les olimpíades del col·legi i allà on podia fer esport! D’extraescolars sempre demanava als pares activitats tant variades com el tenis, patinatge, fer de portera a un equip de futbol, bàsquet, atletisme… A casa qui sempre estava a la muntanya caminant o esquiant era el meu pare, i el meu avi (que no vaig quasi conèixer perquè es va morir jove) feia molta bicicleta. De gran no vaig parar de fer activitat i a les estones lliures de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) sempre estava al SAF (Servei d’Activitat Física). I vaig començar a competir ja a la universitat en duatlons i triatlons. Em van enganxar, sobretot pel fet de ser multi disciplina, i després ja van venir els raids d’aventura, ironmans i ultra maratons. 

De totes les competicions en les que has pogut participar, quina t’ha robat el cor?
Totes tenen les seves coses! Unes per paisatges espectaculars, altres per organització esplèndida, altres per ser tècniques de nassos. Si m’hagués de quedar amb una top 10 de muntanya triaria la KIMA a Itàlia! però repeteixo n’hi ha tantes de guapes: Transvulcania, Zegama, Transalpine, UTMB, Camí de Cavalls, Cavalls del Vent…

Quina relació especial creus que es forma entre la naturalesa i un atleta de muntanya?
Hi ha una simbiosi única, un vincle directe! Sempre que vaig a córrer, caminar o pedalar per muntanya noto com la natura em dóna molta energia, em recarrega les piles. Si no entrenés a l’exterior com faig no podria fer el volum que cada setmana acumulo, perquè no em motivaria. Poder entrenar per muntanya és un privilegi i un respecte màxims.

On creus que es troba el límit, en la ment o el cos?
En la ment, perquè el cos un cop el poses en números vermells, és la ment que tira. Ara acabo de completar 161km de la Western States, entrant en reserva energètica a falta de 40km per acabar, i va ser la ment la que pas a pas em va anar dient: "Emma aquesta l’has d’acabar i el cos ha d’aguantar fins al final”. En arribar a meta ja no em vaig poder aixecar, ni fer un pas més fins al cap d’una bona estona… Cal vigilar perquè a vegades la ment pot superar el límit saludable i les conseqüències poden ser irreversibles.

L’any 2013 vas ser autora del llibre Non Stop!, tens previst tornar a publicar un llibre en un futur?
No ho descarto, se n’aprèn molt i sobretot ho fas per tu mateixa. Però ara mateix el temps el tinc molt limitat i la tesi amb tots els estudis associats em treu molt temps!

Quan surts a practicar esport quin equipament no pot faltar?
Aigua, impermeable o gore-tex (depenent de l’època de l’any), manta de supervivència, menjar i telèfon.

Un objectiu pel que resta de 2015?
Fer alguna ultra més i també anar fent més curses de ciclisme llargues, ja que la bici no destrueix tant com córrer i a les baixades és molt divertida! Per altra banda també defensar la tesi i seguir investigant els efectes de l’ultra distància sobre el cos humà, i què fer per prevenir al màxim les lesions.  Que l’esport sempre sigui saludable!

cabecera3