És recomanable l’ús d’antiinflamatoris per evitar molèsties i dolors?

Molts esportistes s'han plantejat algun cop si la utilització d'antiinflamatoris per evitar molèsties i dolors, podent mantenir el rendiment durant les competicions o entrenaments forts és una pràctica adequada. Doncs la resposta és sí, i en part no. 

Els antiinflamatoris no esteroides (ibuprofèn, diclofenac, piroxicam, etc.) poden usar-se quan hi ha una lesió per a disminuir la inflamació reactiva excessiva i controlar el dolor sense cap mena de problema. Però no son recomanables quan no existeix cap lesió o en la lesió hi ha vessament per trencament fibril·lar, ja sigui de lligaments (esquinços) o de músculs (trencament fibril·lar total o parcial). El seu consum en aquest cas està totalment contraindicat durant les primeres 72 hores després de lesionar-nos.

Durant els tres primers dies després d'una lesió cal que deixem actuar els nostres glòbuls blancs per a reparar-la, els podem ajudar aplicant gel, la elevació, compressió (embenat funcional) i repòs (crosses si es necessiten), sense prendre antiinflamatoris fins passat el quart dia. Seguirem les mateixes recomanacions per a les ruptures fibril·lars. L'ús d'aquests medicaments fora de la lesió per a prevenir dolor durant una prova de marató es considera abús irracional i no adequat. Els efectes secundaris d'aquesta mala praxi afecten la mucosa gastrointestinal, al ronyó i al fetge, òrgans especialment afectats quan es realitzen esforços de llarg recorregut.